· Reial Decret (Ministeri d’Educació i Ciència)
El primer objectiu d’aquesta nova fase educativa a la universitat és el foment de la mobilitats dels estudiants per Europa, i sobretot per Espanya.
Els nous plans d’estudis seran elaborats per les universitats. Aquestes, doncs, tindran autonomia.
Els nous plans d’estudis han d’enfocar-se a una professionalització dels estudiants, sense oblidar els continguts ni les hores lectives. Els alumnes hauran de dedicar molt més temps a la carrera que fins ara.
A partir del 2010, cap titulació podrà ser ofertada com a llicenciatura o diplomatura. Totes les ensenyances hauran d’estar adaptades a la nova estructura (graus).
Hi haurà tres cicles: Grau, Màster i Doctorat. El Grau tindrà la finalitat de donar una formació general, el Màster una formació especialitzada i orientada al món professional, i el Doctorat donarà una formació avançada en tècniques d’investigació.
Els plans d’estudis tindran 240 crèdits ECTS (crèdits europeus), composats per formació teòrica i pràctica (coneixement bàsic de la branca cursada, matèries obligatòries i optatives, seminaris, pràctiques externes, treballs dirigits, treball de final de grau o d’altres activitats formatives). El Grau acabarà amb la realització d’un treball de final de grau.
La universitat elaborarà els nous plans d’estudis. Després els enviarà al Consell d’Universitats, i aquest els farà arribar a l’ANECA (formada per experts d’àmbits acadèmic i professional del títol corresponent), que evaluarà els plans d’estudis. Posteriorment, els retornarà al Consell d’Universitats, amb una evaluació favorable o desfavorable. Llavors, en funció del dictamen de l’ANECA, el Consell d’Universitats aprovarà un informe favorable o desfavorable i ho farà saber al Ministeri d’Educació i Ciència, a la CC.AA. i a la Universitat pertinent.


· Opinió de Carlos Berzosa: rector de la U. Complutense de Madrid
Alguns estudiants expressen la seva preocupació que Bolonya representa una contribució a la privatització i mercantilització de la universitat pública, degrada els títols universitaris i que vol supeditar la universitat a l’interès exclusiu del mercat. A més, la universitat no és una escola de formació professional en la que hagin de predominar les ensenyances basades en les capacitats i habilitats, sinó que també ha de transmetre coneixement, reflexió i pensament, debat i crítica, i ha de ser un lloc per a la investigació i la discussió dels problemes de la nostra societat.
Però Bolonya només és un manifest fundacional, que vol incentivar la mobilitat i la validació de títols a nivell europeu. És una oportunitat per la construcció d’una Europa no només de mercat i de moneda, sinó també de ciutadans.
Els seus detractors, però, assenyalen uns perills que són reals, tot i que més que culpar Bolonya, el problema és la manera com es vol aplicar.
Per exemple, la ANECA inquieta rectors, degans i professors. S’ha tornat a caure en el parany de la burocràcia, tot sol·licitant dades absurdes, algunes d’elles que fins i tot van contra l’autonomia universitària, en comptes de preocupar-se pel que ha de ser l’essència d’un pla d’estudis. Els professors poden discutir amb els estudiants com tirar endavant aquest procés o poden explicar-los el que inevitablement es farà.

· Opninió d'Hèctor López Bofill: professor de dret de la UPF
El principal problema de Bolonya és que es vol aplicar sense recursos, sense diners, quan una aplicació plenament efectiva augmentaria un 40% els recursos a destinar. Els catedràtics no poden dedicar-se a la investigació, i a més, a innovar maneres d’ensenyar, mantenint un nivell de qualitat educatiu alt, corregint pràctiques, o essent monitors dels alumnes. No poden tenir incentius perquè els seus sous seran els mateixos, però amb un nivell de feina molt més elevat. Així, un gruix important de feina recaurà en professors joves, sovint becaris mileuristes, cosa que consolidarà la precarització laboral i la disminució de la qualitat docent (que només es podria mantenir si existís molt bona voluntat entre el professorat, el qual no evitaria de tota manera que dediqués menys temps a la investigació).
A més, la falta de finançament comporta més burocràcia, per tal de buscar nous ingressos.

Article escrit per David Herèdia de la PEF.

Els companys de la facultat de Ciències Polítiques i Sociologia han estrenat un bloc molt treballat on detalla el procès d'elaboració dels plans d'estudi de les dues carreres i fan una presentació de la plataforma.

Esperem que la PEF continui tant fort com va començar. Cal recordar que són la força majoritària a la seva facultat.

http://www.pefuab.blogspot.com/

Donat que molta gent ens ha demanat a través del correu electrònic ajec@ajec.net informació al blog sobre que és l'AJEC-UAB aquí responem dues preguntes bàsiques.

Què és l'AJEC-UAB?

Som un sindicat d'estudiants progressista i obert. Defensem el respecte i la tolerància, la democràcia i la participació, la igualtat d'oportunitats, la pluralitat cultural i d'idees, etc..

La nostra tasca principal es troba a la universitat, en la que ens centrem en idees com la defensa de l'estudiant treballador, l'oposició a la massificació, una política de beques justa i idealista, la promoció de la participació estudiantil als òrgans de govern, etc...

Quin és el nostre model sindical?

Les nostres línies d'actuació són a tres nivells:

A nivell de facultat, que consisteix en treballar en el dia a dia de l'estudiant, defensar els seus drets davant els problemes més inmediats, participant als òrgans de govern de la facultat i procurant que l'opinió dels estudiants ens arribi per tal d'adequar les nostres actuacions a les seves demandes.

A nivell d'universitat, l'AJEC-Autònoma treballa als òrgans de la UAB en termes més generals, com són els pressupostos, les polítiques generals de la UAB, transports, etc.

Violència, coacció, intimidacions, no són conceptes nous a la universitat autònoma, sempre associats al moviment antisistema i radical. Professors, degans, el mateix rector i estudiants han patit el tarannà d'aquells que consideraven i consideren la UAB el seu territori.

En aquest blog massa han estat els posts dedicats a aquest tema, lamentablement l'ordre del dia el marquen ells i els incidents que provoquen. Aquí ens hem dedicat a relatar-los tal i com han succeït, sense floritures, sense dramatismes sense mentides ni exageracions, d'altres no poden dir el mateix. Altres han intentat fer-se passar per víctimes, quan eren els agressors.

Un dels incidents més lamentables en els últims temps va ser tot allò que va envoltar els fets de la Facultat de Lletres, el tancament forçós i l'enfrontament dels radicals amb professors, alumnes i finalment amb la policia.

Lamentable fou la càrrega policial, lamentable foren les maneres dels que s'hi van tancar, lamentable també que uns pocs aconseguiren incitar a uns molts per fer-ho, utilitzant la mentida i l'engany, facilitant una informació indigne per qualsevol amb una mica de decència.

El resultat d'aquests fets, relatats en articles anteriors a aquest, és el de 25 expedientats molts d'ells possiblement seran expulsats durant un any de la UAB.

Esperem que aquesta sentència posi punt i final a fets tant lamentables com aquests i no haguem de parlar mai més de coacció, violència i intimidació a la UAB.

A finals de juliol el rector de la UAB, Lluís Ferrer va anunciar davant del Consell de Govern que avançaria les eleccions un any i que no es tornaria a presentar. Podem entendre-ho, per tant, com un anunci de dimissió no immediata. Luís Ferrer farà front al seu càrrec fins al més de desembre, data en la que es celebrarà eleccions anticipades al rectorat. El motiu principal per la renúncia és degut a un problema de retina que ha patit. En el propi Consell, diversos professors van advertir al Rector que aquesta decisió podria ser interpretada com una victòria dels grups antisistema de la universitat que exigien la seva dimissió.

I efectivament, com era d'esperar, el "sindicat" estudiantil antisistema per antonomàsia i la seva esfera assembleària s'han apuntat el tanto i han afirmat que el Rector ha dimitit per la pressió que ha patit per part seva. Això és tenir molta fe, o prendre-li el pèl a la gent.