Demà divendres 18 de septembre es durà a terme una assamblea de federació al ETC a les 16:00. Entre d'altres, escollirem la nova executiva de la dederació de l'AJEC Autònoma i comentarem els nous projectes que tenim pensats per al nou curs.

Us esperem!

L’experiència ens ha ensenyat que els estudiants ens acabem trobant amb diverses dificultats durant els anys que estem a la universitat.

La majoria d’aquests problemes no es deriven de qüestions purament acadèmiques, sinó d’actituds injustes o de l’incompliment dels nostres drets.

I és en la recerca de solucions a aquests problemes que neix l’AJEC, l’Associació de Joves Estudiants de Catalunya.

L’AJEC és un sindicat d’estudiants present a les set universitats de Catalunya així com a la majoria de facultats de la UAB.

Com a sindicat oferim la nostra ajuda a través del correu electrònic ajec@uab.cat on podeu enviar totes les vostres queixes i consultes, també estem al local 118 de l’ETC.

Ha acabat el exàmens i comencen les vacances però l’AJEC encara no ha acabat el seu treball en aquest curs. De moment, estem treballant per solucionar alguns problemes que han sorgit amb els exàmens de juny i juliol a la facultat de Empresarials de Sabadell. Si teniu cap problema amb els exàmens, no dubteu en enviar-nos un correu electrònic a uab@ajec.cat.

Per altre costat estem preparant pel setembre una assemblea en la qual aprovarem i discutirem el pla de treball i també on s’escollirà la nova executiva de AJEC Autònoma. Estem preparant més coses per setembre, però tot al seu moment...

El pròxim dimarts 18 de novembre es celebraran les eleccions a la UAB. En aquestes eleccions els estudiants hem d’escollir els nostres representants al Claustre.

Què és el Claustre? És l’òrgan màxim de govern de la universitat on hi són representats professors, personal administratiu i de serveis (PAS) i els estudiants. Cada facultat escull per sectors (professors, PAS i alumnes) els seus claustrals que són els encarregats de:
- Decidir la política general que ha de seguir la universitat
- Controlar la gestió dels càrrecs (Rector, equip de govern etc.)
- Crear o modificar reglaments (reglaments disciplinaris, de drets, política lingüística etc.)
- Demanar informació sobre qualsevol aspecte de la universitat
- Fer propostes i declaracions en nom de la UAB
- Votar la gestió del rector
- Controlar el finançament i prioritzar inversions

Qui som nosaltres? Som l’AJEC, l’Associació de Joves Estudiants de Catalunya un sindicat plural i apartidista d’estudiants de la UAB que te com a objectius la defensa dels drets dels alumnes, el foment de la participació als òrgans de govern de la universitat i ser el transmissor de les propostes, queixes i demandes que tenen els estudiants als òrgans de govern, degans i rector.

Per què ens presentem? Perquè creiem que aquesta universitat te molts problemes derivats de la manca d’inversió, de l’adaptació a Bolonya i del fet que es fan les coses sense tenir present que els seus estudiants són la justificació de l’existència de la universitat.
Defensem una educació pública i de qualitat, per això és important ser escollits al Claustre per poder fer pressió i presentar propostes.
En els últims anys, els representants de les assemblees han fet política de cadires buides, és a dir, han estat escollits i no s’han presentat a les reunions, al Claustre i les han intentat boicotejar. Creiem que els estudiants no poden absentar-se en aquests òrgans de decisió, per això nosaltres volem ser una alternativa real i útil.

Volem actuar i informar de manera veraç, legal, honesta i lleial i ser efectius i donar resultats.

Compromisos Generals:
1- Volem transmetre les queixes i propostes dels estudiants d’aquesta facultat al Claustre
2- Defensarem els estudiants i els seus drets
3- Informarem dels acords presos al Claustre i en les reunions amb responsables del rectorat
4- Promourem la participació
5- Evitarem una mala aplicació de Bolonya que perjudiqui als estudiants
6- Buscarem formules que garanteixin la qualitat dels estudis i els preus públics

Propostes Concretes:
1- Que s'actualitzin els temaris, al menys, cada dos anys
2- Que els professor no acumulin matèria
3- Que es permetin i es promoguin els convenis de pràctiques des de 1er curs
4- Que no s’apliqui el sistema Bolonya de forma encoberta si no hi ha un pla de beques adequat
5- Ampliar l'horari dels menjadors i bars per tal que els grups de tarda en puguin fer us6- Crear una sala d'estudiants a cada la Facultat per no haver d'anar a la biblioteca
7- Major freqüència autobusos cap a la renfe durant la tarda
8- Evitar que pugi el preu de les carreres per sobre de la inflació
9- Major material a les billioteques
10- Wifi a les facultats que suporti major número d’ordinadors
11- Una matriculació en menor temps, no podem començar curs sense haver-nos pogut matricular
No prometem miracles, però farem tot el que estigui en les nostres mans per aconseguir-ho.

· Reial Decret (Ministeri d’Educació i Ciència)
El primer objectiu d’aquesta nova fase educativa a la universitat és el foment de la mobilitats dels estudiants per Europa, i sobretot per Espanya.
Els nous plans d’estudis seran elaborats per les universitats. Aquestes, doncs, tindran autonomia.
Els nous plans d’estudis han d’enfocar-se a una professionalització dels estudiants, sense oblidar els continguts ni les hores lectives. Els alumnes hauran de dedicar molt més temps a la carrera que fins ara.
A partir del 2010, cap titulació podrà ser ofertada com a llicenciatura o diplomatura. Totes les ensenyances hauran d’estar adaptades a la nova estructura (graus).
Hi haurà tres cicles: Grau, Màster i Doctorat. El Grau tindrà la finalitat de donar una formació general, el Màster una formació especialitzada i orientada al món professional, i el Doctorat donarà una formació avançada en tècniques d’investigació.
Els plans d’estudis tindran 240 crèdits ECTS (crèdits europeus), composats per formació teòrica i pràctica (coneixement bàsic de la branca cursada, matèries obligatòries i optatives, seminaris, pràctiques externes, treballs dirigits, treball de final de grau o d’altres activitats formatives). El Grau acabarà amb la realització d’un treball de final de grau.
La universitat elaborarà els nous plans d’estudis. Després els enviarà al Consell d’Universitats, i aquest els farà arribar a l’ANECA (formada per experts d’àmbits acadèmic i professional del títol corresponent), que evaluarà els plans d’estudis. Posteriorment, els retornarà al Consell d’Universitats, amb una evaluació favorable o desfavorable. Llavors, en funció del dictamen de l’ANECA, el Consell d’Universitats aprovarà un informe favorable o desfavorable i ho farà saber al Ministeri d’Educació i Ciència, a la CC.AA. i a la Universitat pertinent.


· Opinió de Carlos Berzosa: rector de la U. Complutense de Madrid
Alguns estudiants expressen la seva preocupació que Bolonya representa una contribució a la privatització i mercantilització de la universitat pública, degrada els títols universitaris i que vol supeditar la universitat a l’interès exclusiu del mercat. A més, la universitat no és una escola de formació professional en la que hagin de predominar les ensenyances basades en les capacitats i habilitats, sinó que també ha de transmetre coneixement, reflexió i pensament, debat i crítica, i ha de ser un lloc per a la investigació i la discussió dels problemes de la nostra societat.
Però Bolonya només és un manifest fundacional, que vol incentivar la mobilitat i la validació de títols a nivell europeu. És una oportunitat per la construcció d’una Europa no només de mercat i de moneda, sinó també de ciutadans.
Els seus detractors, però, assenyalen uns perills que són reals, tot i que més que culpar Bolonya, el problema és la manera com es vol aplicar.
Per exemple, la ANECA inquieta rectors, degans i professors. S’ha tornat a caure en el parany de la burocràcia, tot sol·licitant dades absurdes, algunes d’elles que fins i tot van contra l’autonomia universitària, en comptes de preocupar-se pel que ha de ser l’essència d’un pla d’estudis. Els professors poden discutir amb els estudiants com tirar endavant aquest procés o poden explicar-los el que inevitablement es farà.

· Opninió d'Hèctor López Bofill: professor de dret de la UPF
El principal problema de Bolonya és que es vol aplicar sense recursos, sense diners, quan una aplicació plenament efectiva augmentaria un 40% els recursos a destinar. Els catedràtics no poden dedicar-se a la investigació, i a més, a innovar maneres d’ensenyar, mantenint un nivell de qualitat educatiu alt, corregint pràctiques, o essent monitors dels alumnes. No poden tenir incentius perquè els seus sous seran els mateixos, però amb un nivell de feina molt més elevat. Així, un gruix important de feina recaurà en professors joves, sovint becaris mileuristes, cosa que consolidarà la precarització laboral i la disminució de la qualitat docent (que només es podria mantenir si existís molt bona voluntat entre el professorat, el qual no evitaria de tota manera que dediqués menys temps a la investigació).
A més, la falta de finançament comporta més burocràcia, per tal de buscar nous ingressos.

Article escrit per David Herèdia de la PEF.