El passat dissabte AJEC va celebrar el XXIIè Congrés Nacional a Terrassa, sota el lema Ni un pas enrere. En ell, el Secretariat Nacional va passar gestió. També es va definir les línies estratègiques que seguiríem en els pròxims dos anys. Per finalitzar, es va dur a terme la votació del nou Secretariat, en la qual va tornar a ser escollit a Andreu Espínola com a Secretari General per dos anys més.

Amb aquestes paraules del Dr. Contreras, comencem el resum d’un seminari espectacular i molt interessant.

Des de l’AJEC hem assistir al seminari organitzar des de l’area de dret eclesiàstic de la Facultat de Dret de la nostra universitat “Llibertat religiosa i ciutadania musulmana” En el que un sèrie d’experts i personalitats ens han obert les portes al món de la situació actual de l’islam tant a nivell social, històric com jurídic.

Tot i les descoordinacions i la falta de seguiment de l’horari previst que ha causat més d’un problema a la gent que s’ho havia compatibilitzat ens sembla que la intenció del seminari ha quedat plenament coberta, essent d’aquesta manera que han quedat paleses les dificultats de la convivència, diferents models com l’anglès, explicat a trets general pel Dr. Javier García, potser amb poca manca d’imparcialitat, hem vist, en definitiva el retrat d’una realitat que encara aixeca huracans.

Hem de deixar enrere la desconfiança, aquestes son les paraules del Dr jimenez-Aybar, que han valgut l’aprovació dels asistents, hem de treballar tots junts en aquest aspecte i també s’hi ha d’apuntar les instititucions (aspecte reiterat en diverses intervencions com la del Dr. Ferrari de la Universitat de Milà), nos ens podem entrebancar i sobretot, per davant de tot, hi ha d’haver respecte.

Durant el seminari s’ha tornat a fer esment dels patètics esdeveniments de Premià de Mar, on es va refusar la creació d’una mesquita pels musulmans residents, un clar exemple d’allò contrari a l’esperit del seminari que ens recorda la conflictivitat d’un tema encara candent i cremant que no podem obviar i amb el qual l’AJEC hi creu, la convivència, el progrés i el respecte, en definitiva, la tolerància.

Avui dia 8 de Març, dia de la dóna ens ha sorprès per la major nevada que els joves de Catalunya hàgim vist mai en aquestes terres barcelonines.

En aquest dia doblement especial l’Associació de Joves Estudiants de Catalunya vol recordar a totes aquelles dones que han lluitat, lluiten i lluitaran pels seus drets legítims, uns drets que, tot i que en gran mesura han estat equiparats, encara trobem casos de reticència arcaica enfront de la posició de la dóna.

Des de l’AJEC volem recordar-vos que aquest dia és vostre noies, que representa la culminació d’una lluita que va acabar, no amb segles, sinó amb mil·lennis de discriminació.

Altrament no ens podem aturar, hem de continuar endavant i equiparar-nos.

Des de l’AJEC us donem ple suport!

En relació als fets succeïts els darrers dies 25 de Febrer i 5 de Març a la facultat de polítiques de la nostra universitat i en raó de les conferències de Juan José Ibarretxe i Rosa Díez, l’Associació de Joves Estudiants de Catalunya creu que no és res més que un altre exemple de la intolerància irracional que esgrimeixen certs col·lectius de la nostra universitat que, altrament, estan reconeguts a les institucions i tenen una presencia institucional i representativa cabdal.

Agressions físiques i verbals, un discurs irracional i unes maneres de fer generalment autoritàries són les seves eines, la difamació i el discurs buit els seus objectius i la justícia i el lliure pensament el seu pitjor enemic.

Però ens hem de parar a reflexionar, no serveix només parlar, no serveixen de res aquestes línies si la gent no s’implica i s’enfronta a aquesta gent. El dia 5 mateix hi va haver gent que s’hi va enfrontar però només aquell dia, un dia puntual, el compromís ha de ser constant i fort per assegurar l’alliberació de les nostres facultat de mans dels violents, de l’alliberació de la nostra universitat de mans dels impositius.

Ho hem d’entendre d’una vegada, aquesta situació és fruit de la nostra passivitat, de la falta de compromís del conjunt estudiantil, del “Hi que puc fer sol?” de tanta gent o potser fins i tot del “Ja, però es que no vull problemes” La nostra força no sorgeix com la seva, de la força dels crits i la por, la nostra força ferida sorgeix de la racionalitat i el pensament just i tolerant, un discurs que, sobtadament, no sembla enganxar als estudiants com per defensar aquests valors.

En resum tot plegat és una vergonya, els fets i el context, tot lligat i ben lligat i en definitiva explícit i permès.

I no ho permeten les institucions, no, ho permetem nosaltres els estudiants quan deixem que arribin als òrgans de representació i nos ens hi enfrontem directament.

Des deL'AJEC Autònoma hem possat a la vostra disposició un nou grup de l'AJEC Autònoma on podreu participar en els forums, escriure en el mur, i enterar-vos de les últimes activitats realitzades. Només heu d'entrar a AJEC Universitat Autònoma de Barcelona i ser fans. És molt fàcil!